Pàgina web per a advocats: què publicar i com generar confiança

Una pàgina web per a advocats ha de resoldre un dubte abans que cap altre: si aquell despatx en sap, del que em passa. Qui busca advocat sol arribar-hi preocupat (un acomiadament, una herència que es complica, un divorci, una asseguradora que no paga) i entra a la web per saber si portes casos com el seu, qui l'atendrà i què li costarà la primera conversa. Tot això es pot explicar dins del que permeten les normes de la professió.

Àrees de pràctica que el client entengui

«Dret civil, penal, laboral i administratiu» és correcte, però el client no busca així. Busca «advocat acomiadament improcedent Lleida» o «què fer si el propietari no em torna la fiança». Organitza les àrees per les situacions reals que portes i explica en cadascuna quins assumptes atens, com sol ser el procés i quina documentació convé portar a la primera reunió.

Cinc àrees ben explicades funcionen millor que quinze d'una línia. Si el despatx és petit i porta de tot, tria les tres o quatre en què treballes més i en què vols créixer, i deixa la resta en una pàgina d'altres assumptes.

Perfil professional i col·legiació

Cada lletrat del despatx necessita la seva fitxa: foto professional recent, formació, anys d'exercici, àrees en què treballa, idiomes i el col·legi de l'advocacia on està inscrit, amb el número de col·legiat. El client pot comprovar la col·legiació al cens del Consell General de l'Advocacia Espanyola, i veure-la indicada dona seguretat, sobretot a qui no ha contractat mai un advocat.

La LSSI hi afegeix una obligació que moltes webs de despatxos no compleixen del tot: en una professió col·legiada, l'avís legal ha de recollir el col·legi i el número de col·legiat, el títol acadèmic i l'Estat en què es va expedir, i les normes professionals aplicables amb la manera de consultar-les. Revisa que els teus textos legals obligatoris estiguin en ordre; en un despatx, un avís legal copiat d'una altra web fa molt mala impressió.

Compte amb el que expliques de la teva trajectòria. Dir que fa quinze anys que et dediques al dret de família o que treballes sobretot en reclamacions laborals és correcte. Publicar percentatges d'èxit, xifres d'indemnitzacions aconseguides o noms de clients xoca amb les normes deontològiques i, en el cas dels clients, amb el secret professional, tret que en tinguis l'autorització expressa.

Honoraris i primera consulta

Parlar de diners a la web incomoda molts advocats, però és el que el client vol saber abans de trucar. No cal publicar tarifes tancades, que en la majoria d'assumptes no tenen sentit. Sí que ajuda explicar com treballes: si dones pressupost per escrit abans de començar, si cobres per fases, per hores o amb una quantitat fixa en assumptes més estandarditzats (un divorci de mutu acord sense fills, una reclamació de quantitat senzilla), i si demanes provisió de fons.

La normativa reconeix al client el dret de conèixer per endavant els honoraris o com es calcularan, i el més habitual és deixar-ho per escrit en un full d'encàrrec. Explicar-ho a la web («abans de començar rebràs per escrit el pressupost i el full d'encàrrec») tranquil·litza qui tem una factura sorpresa.

La primera consulta mereix una secció pròpia. Digues si és gratuïta o de pagament, quant dura, si es pot fer per videotrucada i què ha de preparar el client. Si és de pagament i es descompta dels honoraris quan t'encarreguen l'assumpte, explica-ho. Una primera valoració breu i gratuïta per telèfon, per saber si el cas té recorregut, és una fórmula habitual que facilita molt el primer contacte.

Què diuen les normes deontològiques sobre la publicitat

Els advocats poden fer publicitat, amb límits. L'Estatut general de l'advocacia espanyola i el Codi deontològic de l'advocacia espanyola exigeixen que sigui digna, veraç i respectuosa amb el secret professional. A Catalunya també cal seguir la normativa deontològica de l'advocacia catalana, i cada col·legi pot tenir normes pròpies. Alguns criteris que es repeteixen:

• No prometre resultats que no depenguin exclusivament de la teva feina.
• No esmentar clients ni assumptes sense la seva autorització expressa.
• No oferir serveis directament a víctimes d'accidents o desgràcies, ni als seus familiars, en moments en què no poden triar advocat amb serenitat.
• No fer servir els emblemes del col·legi o símbols semblants que puguin crear confusió.

Aquest resum no substitueix la lectura de les normes. Abans de publicar la web, revisa el codi deontològic i la normativa del teu col·legi, i si tens dubtes sobre una frase o una pàgina concreta, consulta-ho al mateix col·legi.

Senyals de confiança en una pàgina web per a advocats

Dins d'aquestes normes queda molt de marge. Els articles que expliquen situacions habituals amb un llenguatge clar («què passa amb l'habitatge familiar en un divorci», «com reclamar una factura impagada a un client») demostren que saps de què parles sense necessitat de presumir. També sumen les publicacions, les ponències, la docència a l'escola de pràctica jurídica o la participació en seccions i comissions del col·legi.

Les ressenyes de Google funcionen en un despatx com en qualsevol negoci local, amb una excepció important: quan les responguis, no confirmis que la persona és client ni donis detalls de l'assumpte, perquè el secret professional també s'hi aplica. Una resposta educada i genèrica és suficient. Tens idees per demanar-les sense incomodar ningú a com aconseguir ressenyes a Google.

I el bàsic: adreça, telèfon, horari, com arribar-hi i un formulari de contacte breu que no convidi el client a explicar el seu cas amb detall. N'hi ha prou amb nom, telèfon, àrea i un camp curt. Els detalls, a la primera consulta, que és on es protegeixen millor.

Si prepares la web del teu despatx, a Webmensual la fem des de zero, amb els textos legals inclosos i un blog per publicar articles a partir del pla Professional. Pots veure com enfoquem aquests projectes a disseny web per a advocats o explicar-nos què necessita el teu despatx.